La Mota (III). Situació i nou propostes

En les entrades anteriors es «mostra» gràficament com està la mota actualment i per què es considera que té un gran potencial com a passeig del poble. Això és fàcil de fer, ja que per a comprovar l’estat d’abandó en el qual es troba, només cal pujar per qualsevol banda i obrir bé els ulls (feu-ho, cosa que xafeu «a on no toca» i vos endugueu un regalet!). Però alhora que u s’endú una imatge trista també es veu de seguida que és un espai potencialment bonic amb unes vistes privilegiades, amb accés des de diversos punts i que pot fer un paper positiu per al poble com a espai cohesionador i de trobada de tot el nucli urbà, com a espai saludable per a on caminar (molt més agradable que pegar voltes pel polígon, per exemple), com a recorregut per a carreres i caminades que organitzen diverses associacions locals, com a espai per a treballar amb els xiquets de l’escola el medi que els envolta, etcètera, etcètera.

Tot això és molt fàcil de dir, deu pensar més d’u. I tota la raó que té qui pensa així. Però és important dir-ho i repetir-ho milanta voltes perquè una manera de valorar les coses que un poble té és compartir-les, parlar-ne i donar-les a conéixer. I és que ara mateix una persona que vinga a viure a Albalat pot passar molt de temps sense saber que hi ha un camí en alt que envolta tot el poble. Això vol dir que vivim d’esquena a la mota, i al riu, per descomptat.

I llavors, què podem fer? No res, poc o molt.

Però, primer de tot, cal conéixer quina és la realitat legal. Doncs bé, si no anem errats, la titularitat de la mota és de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. És a dir, és la confederació qui «mana». Per tant, el que es fa a la mota o no es fa depén d’eixa entitat, però això no vol dir que no es puga fer res (però d’això en parlem més avall). 

I com molta gent deu saber, temps arrere la confederació tenia un projecte (que es pot consultar en l’ajuntament) en el qual es reforçava la mota com a defensa en cas d’avingudes (s’ha de tindre ben present que Albalat, segons el PATRICOVA, es considera municipi d’elevada perillositat d’inundació, amb les conseqüències que això té per al present i el futur dels albalatencs) i que suposava alhora la creació d’un gran espai verd d’ús públic rodant el poble i vora riu. Per raons diverses, el projecte no va tirar avant i, pel que se sap, ara com ara, la confederació torna a estudiar-lo per tal de vore’n la viabilitat i replantejar-lo. Segons que pareix, si el consideraren, només seria per a fer la part de reforç de la mota com a defensa en cas d’avingudes i la resta de projecte de zona verda quedaria fora. Bé, eixa és la situació actual, i com que «las cosas de palasio van despasio» tampoc no se sap del cert si tirarà la cosa avant i quan.

Mentrimentres, qualsevol actuació que es faça a la mota depén de la confederació, com ara el «control» del canyar i de la resta de vegetació que hi ha és competència de la confederació i l’ajuntament, si hi vol fer alguna cosa, hauria de demanar-ho a l’entitat que mana del riu. Tot i que això és així, no sempre ha sigut així. Històricament el manteniment de la mota, que incloïa faenes de reforç o de millora, eren a càrrec de la vila, com així ho corroboren diversos escrits de l’arxiu municipal, però bé, això ara és història (tot i que qui no coneix d’on ve, no sap a on va, diuen que).

Tornem: i llavors què podem fer? Podem esperar o es poden plantejar diverses accions per tal de fer de la Mota un lloc una miqueta més agradable per a tot el poble. Tot seguit n’hi ha alguna que altra (n’hi ha que no és cap novetat) i esperem que hi haja més gent que n’aporte d’altres o que esmene estes, perquè entre tots no ho farem tot, però alguna cosa podrem fer.

1 Llocs on depositar els excrements   

Un dels problemes més grossos que hi ha ara com ara és el dels orins i excrements (incloses les merdes empaquetades!) dels gossos. Tot i que haurien de ser els amos* dels gossos qui s’adonaren de la gorrinada que deixen a la resta de població, de fet haurien de ser conscients que vora la mota hi han cases i viu gent i no deu ser gens agradable que entre dins de casa la pudor de les caguerades (que el que no vullgues per a tu, no ho vullgues per a ningú), és de veres que, a més del civisme de les persones, es poden fer més coses.

D’una banda, els amos dels gossos es podrien acostumar a portar una miqueta d’aigua per a tirar-la allà a on pixen els gossos (si pixen en parets de cases o en mobiliari urbà) i de l’altra es podrien instal·lar uns quants depòsits i pipicans a on els propietaris pogueren deixar els excrements i els animals pogueren defecar. Això no és cap idea nova. De fet, fa un parell d’anys es va aprovar una iniciativa a l’ajuntament sobre el cas i, si no anem errats, hi han papereres, però no s'han instal·lat encara (i tindre-les i no gastar-les és malbaratar-les). En fer-ho, s’hauria de tindre en compte de posar-les tan allunyades de les cases com siga possible.
*No cal dir que no es fa referència a tots els amos de gossos, perquè, per descomptat, n'hi han molts que tenen un comportament ben cívic. 
Accions concretes: 
- cens de gossos 
- informació directa als propietaris dels animals de com han d'actuar de manera cívica
- instal·lació de recipients on poder depositar els excrements i de pipicans
- senyalització 

2 Neteja

A banda del civisme dels propietaris dels gossos, també es podria plantejar de fer una passadeta (arreplegar les restes visibles d’excrements i altres elements de brutícia) de tant en tant. Òbviament, per a plantejar-ho, primer caldria saber si se’n pot assumir el cost. Tot i que s’hauria d’estudiar bé i amb les dades certes (dades que deu tindre l’ajuntament d’estadístiques de temps/superfície que costa netejar els diversos espais públics), es pot fer una alfarrassada a partir de diversos estàndards de neteja.

Hi ha un quilòmetre i mig de mota al voltant del poble i es pot estimar que té un ample dalt o baix de sis metres més zones més amples als caps, això vol dir uns díhuit mil metres quadrats (càlcul a ull). Per a calcular el temps que això pot costar de pegar una passadeta, si apliquem vora el doble de temps dels estàndards de neteja que hem trobat d'empreses del ram de la neteja, ja que les empreses ajusten els temps, ix que arreplegar les restes visibles de la mota que envolta el poble pot costar 27 hores de faena (a 200 metres quadrats cada díhuit minuts). Ara, òbviament, falta fer el càlcul amb les dades del consistori, i saber si és factible i assumible i amb quina periodicitat.  

3 Senyalització

Pot ser una bona idea posar uns senyals de «Passeig de la Mota» o pintar-los, per exemple, en diversos punts del poble, com ara al carrer del Pont i a l’entrada per Sueca. El nom no fa la cosa, però ajuda.  

4 Seguretat
Tot i que la major part de la mota ara no és un espai perillós, sí que hi ha algun punt més exposat, pel bac que hi ha a la vora (en els darrers anys hi han hagut un parell d’accidents). Per això, trobem prioritari una tanca (de fusta o d’un altre material, però no de fil, l’estètica també és important) com a element de protecció i dissuasiu en els punts que es consideren més exposats, com ara entre les escaletes del carrer del Riu i les del Pont. 

5 Accessos

Com ja han dit diversos arquitectes i tècnics, seria ben interessant que tots els carrers que donen a la mota tingueren accés. Ara com ara, hi han onze accessos (pujadors de l’entrada de Sueca, tir de plat, carrer del Riu i carrer de l’Hort de Botes i escales dels carrers Nou o del Crist, Sant Francesc de Borja, Canaleta, Gonçal Garcia, Pont i Montesa), però se’n podrien fer sis més. No caldria fer grans obres, amb uns quants escalons hi hauria prou, també s’hauria fer algun pujador accessible per a persones amb mobilitat reduïda (cadira de rodes i carrets) i per a bicicletes i instal·lar baranes en les escales que no en tenen.

També pot ser interessant, i ben econòmic, pintar un pas de zebra a l’altura de les escaletes al carrer del Pont. Serviria per a donar una continuïtat a la mota i junt amb els senyals indicadors la faria més present.

6 Dia de la Mota

Es pot fer com una mena de «jornada de mota oberta» en què es facen activitats a la mota per a reivindicar-la i donar-la a conéixer, explicar-ne la història i el valor (paisatgístic, botànic, pictòric, emocional...) que té. Per descomptat, la jornada es podria aprofitar també per a fer-ne una neteja: per a posar guapa la mota!

7 Concurs d’idees
Es pot plantejar un concurs adreçat a professionals i públic en general de projectes i idees factibles (acotats a un pressupost) per a «transformar» i donar vida a la mota.

8 Reivindicació al govern central i a la confederació 

A banda de les propostes que hi han ací o d'altres que es puguen fer és important que unim esforços (i això els partits polítics ho han de tindre ben clar), que el poble es consciencie i que continuem demanant de manera ferma i tots alhora que es millore la situació d'Albalat pel que fa a la relació que tenim amb la mota i el riu. 

9 I totes les idees que se vos han ocorregut o se vos poden ocórrer!

Si voleu, per ací les podem publicar i compartir.