Ara quan tot passe, per a qui seran els carrers?
Durant este període de temps que hem hagut d'estar en casa (ei, que encara no s'ha acabat la cosa!), els carrers del poble han canviat, com en la resta de pobles i ciutats. De sobte, el tràfec habitual desaparegué i els carrers emmudiren. I emmudí el soroll dels cotxes, el trànsit minvà. En uns es notà i es nota molt més que en altres. Hi han carrers del poble en què de sobte deixen de passar més de mil cotxes al dia!, i hi han carrerets del centre en què deixen de passar-ne més de tres-cents cada dia! Un canvi impactant. Gros. Unes quantes setmanes sense cotxes, però també amb els carrers buits, sense persones. Això sí, amb molts pardalets que ens donen el bon dia cada dia. Bé, ara que la xicalla ja pot eixir al carrer una horota i que pareix que anem camí d'una "nueva normalidad", pot ser un moment interessant per a repensar com volem que siguen els carrers del poble de cara el futur. Un futur que és ara mateix, si es vol, per descomptat. Volem que siguen un...