Ara quan tot passe, per a qui seran els carrers?
Durant este període de temps que hem hagut d'estar en casa (ei, que encara no s'ha acabat la cosa!), els carrers del poble han canviat, com en la resta de pobles i ciutats. De sobte, el tràfec habitual desaparegué i els carrers emmudiren. I emmudí el soroll dels cotxes, el trànsit minvà. En uns es notà i es nota molt més que en altres. Hi han carrers del poble en què de sobte deixen de passar més de mil cotxes al dia!, i hi han carrerets del centre en què deixen de passar-ne més de tres-cents cada dia! Un canvi impactant. Gros.
Unes quantes setmanes sense cotxes, però també amb els carrers buits, sense persones. Això sí, amb molts pardalets que ens donen el bon dia cada dia.
Bé, ara que la xicalla ja pot eixir al carrer una horota i que pareix que anem camí d'una "nueva normalidad", pot ser un moment interessant per a repensar com volem que siguen els carrers del poble de cara el futur. Un futur que és ara mateix, si es vol, per descomptat.
Volem que siguen un espai per a on puguen anar les persones tranquil·lament, volem que la xicalla i la gent major puga anar pel carrer, jugant o passejant?
O volem que tornen a ser dels cotxes només? Un poblet a on els cotxes tenen prioritat per moltes bandes.
Uns carrers on les persones que van amb carret han d'apartar-se a tothora.
De deveres, pot ser un bon moment per a plantejar i fer canvis. Si es vol canviar, veges.
Lligat amb tot això, fa un grapat d'anys, un home de Sueca deia que els xiquets no podien eixir al carrer sense risc, que els adolescents no sabien què fer al carrer i que els adults anaven en cotxe! I sentenciava: "El carrer no existeix". Si haguera vist l'evolució que hi ha hagut i la realitat dels darrers anys, possiblement diria que llavors encara hi havia vida al carrer i que és ara quan el carrer no existix.
Si voleu llegir més sobre com es poden tornar a omplir els carrers de gent gran i de xicalla, i reduir el trànsit de cotxes, podeu llegir l'entrada "Els infants i el carrer, un tàndem a recuperar" de Francesc Arechavala (geògraf que treballa en l'àmbit de la mobilitat i l'urbanisme), en el seu blog, d'on s'ha poat informació per al que ara llegiu.
Salut!
Unes quantes setmanes sense cotxes, però també amb els carrers buits, sense persones. Això sí, amb molts pardalets que ens donen el bon dia cada dia.
Bé, ara que la xicalla ja pot eixir al carrer una horota i que pareix que anem camí d'una "nueva normalidad", pot ser un moment interessant per a repensar com volem que siguen els carrers del poble de cara el futur. Un futur que és ara mateix, si es vol, per descomptat.
Volem que siguen un espai per a on puguen anar les persones tranquil·lament, volem que la xicalla i la gent major puga anar pel carrer, jugant o passejant?
O volem que tornen a ser dels cotxes només? Un poblet a on els cotxes tenen prioritat per moltes bandes.
De deveres, pot ser un bon moment per a plantejar i fer canvis. Si es vol canviar, veges.
Lligat amb tot això, fa un grapat d'anys, un home de Sueca deia que els xiquets no podien eixir al carrer sense risc, que els adolescents no sabien què fer al carrer i que els adults anaven en cotxe! I sentenciava: "El carrer no existeix". Si haguera vist l'evolució que hi ha hagut i la realitat dels darrers anys, possiblement diria que llavors encara hi havia vida al carrer i que és ara quan el carrer no existix.
Si voleu llegir més sobre com es poden tornar a omplir els carrers de gent gran i de xicalla, i reduir el trànsit de cotxes, podeu llegir l'entrada "Els infants i el carrer, un tàndem a recuperar" de Francesc Arechavala (geògraf que treballa en l'àmbit de la mobilitat i l'urbanisme), en el seu blog, d'on s'ha poat informació per al que ara llegiu.
Salut!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada