Albalatenques

Imaginari albalatenc  L’imaginari de qualsevol grup social és el conjunt d’imatges i estereotips que es consideren propis. Per exemple, formen part de l’imaginari albalatenc les festes de Sant Roc o la Casa del Bou com a símbol propi. Però hi han molts altres elements, tangibles i intangibles, que també ho són, o com a mínim ho han sigut, i que, considerem, seria positiu que continuaren sent-ho, perquè això l’engrandix, l’imaginari, i alhora cohesiona i identifica el grup. I en l’imaginari entra la història i les històries, eixes que passen de generació en generació, i que ens parlen de coses xicotetes, quotidianes, i també de fets importants o fins i tot de fets imaginaris o imaginats, però que, com bé sabem, també són una manera d’explicar d’on venim –i és que les contalles sovint tenen molt de veritat! Bé, des d’ací ens agradaria que compartíreu, si en coneixeu, històries o historietes que tinguen com a un element important el poble, des de qualsevol punt de vista, que ens ...

Ara que ja han passat les foguerades d’enguany, pot ser un bon moment per a deixar per escrit una xicoteta ressenya del que han sigut i alhora fer un repàs per damunt damunt de la festa de Sant Antoni al llarg dels anys. Però comencem pel que és més recent. Divendres passat, 20 de gener del 2023, es feren altra volta, després de dos anys de pandèmia, foguerades a Albalat. I es feren el dia de Sant Sebastià i no el 16 de gener pel vent fort que va fer eixe dia, i que va durar encara tres dies més. Divendres de vesprada, ja sense fer aire, tocà fer festa. Enguany, tres foguerades, la del Pati i la del carrer de Cavallers, i amb el canvi de data, s’apuntaren a fer-ne a la placeta de Sant Roc. Com des de fa un parell de Sant Antonis, amb l’acompanyament de dolçaines i tabals es va fer cercavila per a anar fins al carrer del Cabanyal, davant de la frontera on hi ha uns taulells amb un sant Antoni, a arreplegar la flama per a pegar foc a les foguerades. Allà es repartiren coquetes ...

En el portal de formació professional de la Conselleria d'Educació , es pot trobar tota l'oferta d'estudis que hi ha. Però quina formació professional fa falta a Albalat? L'estudi d'Avalem Territori (LABORA i les universitats valencianes) que hi ha en l'enllaç de més avall tracta, entre altres temes, de la formació professional i les necessitats del territori. I es pot extraure del treball que ací, al poble i la contornada, les necessitats i alhora les vetes d'ocupació que hi ha són en formació professional en les àrees següents: - Servicis a la comunitat (activitats domèstiques, atenció a persones dependents, promoció d'igualtat...) - Sanitat (cures auxiliars d'infermeria i els cicles de grau superior) - Energia i aigua (energies renovables, eficiència energètica i energia solar, gestió de l'aigua...) - Agrària (activitats agropecuàries, producció agroecològica, aprofitament i conservació del medi ambient, paisatgisme i medi rural...) Altres àr...

Al terme d'Albalat hi han unes quantes fonts: brolla aigua en la font de Segura i en la de la Manga (en les imatges) i ara com ara no en xorra en la de la Illeta i la d'Alfatara. Al poble hi ha una font a la plaça, obra de l'artista Manuel Boix. Hi han tres fonts sense aigua (més enllà de la que s'embassa de ploure). Una al parc que hi ha al final del carrer Nou o del Crist, i un parell a la Gran Via. I també hi han fonts... amb aigua. Una en el recinte rodat de l'antic col·legi (la jovenalla bota la tanca per a beure): Una font per a gossos. I també al cementeri.

El dia 14 de gener de 1917 s’inaugurà el pont de ferro entre Albalat i Polinyà. Una construcció que permetia salvar el riu a peu i amb els vehicles de l’època, i que va comportar que desapareguera el pas de la barca. Un pont que va significar progrés! Un pont d’oportunitats que va ajudar a fer canviar Albalat i la contornada. Foto de la inauguració del pont el dia 14 de gener de 1917. Font: Albalat en blanc i negre (Pérez Balaguer, Albalat, 1999, p. 35). Foto de la benedicció del pont el dia 14 de gener de 1917 a les 15.30 hores. Font:  Albalat en blanc i negre  (Pérez Balaguer, Albalat, 1999, p. 37). Al cap de 105 anys, aquell pontet que la gent del poble travessava tranquil·lament, ara és territori d’entre tres mil i quatre mil cotxes al dia , en els darrers anys. Més que persones viuen en Albalat! (més avall en trobareu les dades). Un trànsit que majoritàriament travessa el poble i fa que Albalat siga un municipi partit en dos per una carretera de facto (carrers del Po...

Pareix que ja ha arribat la calor, eixa que ja no se'n va fins d'ací a una mesà. Així que Albalatenques busca l'ombra per a refrescar* una micoteta. En passar la calor, tornarem amb entrades al blog: - la relació del poble i la contornada amb el riu al llarg de la història i ara - comparativa dels ponts de ferro de la Ribera - la (des)població del centre del poble i les conseqüències que comporta - l'augment del trànsit per dins del poble en els darrers anys - l'arbratge i les palmeres en particular - els ullals - el cultiu de l'arròs i la marjal com a recurs cultural, educatiu, esportiu i festiu - el mercat (ús actual, potencialitats...) - i... tot el que tu vullgues dir Si vols dir la teua sobre qualsevol tema que afecte el poble, dis-ho. Envia un missatge a l'adreça de correu pensemalbalat@gmail.com. Però mentrimentres tampoc no es tanca del tot Albalatenques. La idea és publicar tastets d'imatges i estampes, dades i curiosi...