Ara que ve la calor, fonts en Albalat



Al terme d'Albalat hi han unes quantes fonts: brolla aigua en la font de Segura i en la de la Manga (en les imatges) i ara com ara no en xorra en la de la Illeta i la d'Alfatara.



Al poble hi ha una font a la plaça, obra de l'artista Manuel Boix.


Hi han tres fonts sense aigua (més enllà de la que s'embassa de ploure). Una al parc que hi ha al final del carrer Nou o del Crist, i un parell a la Gran Via.




I també hi han fonts... amb aigua.

Una en el recinte rodat de l'antic col·legi (la jovenalla bota la tanca per a beure):


Una font per a gossos.



I també al cementeri.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Un article ben interessant sobre el potencial turístic de la Casa del Bou

Imatge
« El potencial turístic de la ruta de la seda de València: la Casa del Bou » és un article ben interessant de Rosa Yagüe (Departament d’Economia Aplicada, Facultat d’Economia, Universitat de València), Isidre March Chordà (Departament de Direcció d’Empreses, Facultat d’Economia, UV) i Pere Joan Hernandis Sancho (Ajuntament d’Albalat de la Ribera), publicat en el número 61 de la revista Papers de Turisme . Un article que descriu el valor que té la Casa del Bou i que alhora és una proposta del que pot ser i pot suposar per al poble.  Si cliqueu damunt del títol o ací anireu directament a la pàgina de la revista on es pot llegir l ’ article íntegrament. Tot seguit, hi ha una adaptació del resum i d ’ un fragment perquè en feu un tast:  « L’ingrés d’Espanya, fa poc, en el programa de la Ruta de la Seda de l’OMT suposa una oportunitat excel·lent per a descobrir i dotar d’atractiu turístic els edificis de l’època daurada de la seda que han arribat fins a l’actua...
Més informació

105 anys de pont de ferro

Imatge
El dia 14 de gener de 1917 s’inaugurà el pont de ferro entre Albalat i Polinyà. Una construcció que permetia salvar el riu a peu i amb els vehicles de l’època, i que va comportar que desapareguera el pas de la barca. Un pont que va significar progrés! Un pont d’oportunitats que va ajudar a fer canviar Albalat i la contornada. Foto de la inauguració del pont el dia 14 de gener de 1917. Font: Albalat en blanc i negre (Pérez Balaguer, Albalat, 1999, p. 35). Foto de la benedicció del pont el dia 14 de gener de 1917 a les 15.30 hores. Font:  Albalat en blanc i negre  (Pérez Balaguer, Albalat, 1999, p. 37). Al cap de 105 anys, aquell pontet que la gent del poble travessava tranquil·lament, ara és territori d’entre tres mil i quatre mil cotxes al dia , en els darrers anys. Més que persones viuen en Albalat! (més avall en trobareu les dades). Un trànsit que majoritàriament travessa el poble i fa que Albalat siga un municipi partit en dos per una carretera de facto (carrers del Po...
Més informació

La Mota (III). Situació i nou propostes

Imatge
En les entrades anteriors  es «mostra» gràficament com està la mota actualment i per què es considera que té un gran potencial com a passeig del poble. Això és fàcil de fer, ja que per a comprovar l’estat d’abandó en el qual es troba, només cal pujar per qualsevol banda i obrir bé els ulls (feu-ho, cosa que xafeu «a on no toca» i vos endugueu un regalet!). Però alhora que u s’endú una imatge trista també es veu de seguida que és un espai potencialment bonic amb unes vistes privilegiades, amb accés des de diversos punts i que pot fer un paper positiu per al poble com a espai cohesionador i de trobada de tot el nucli urbà, com a espai saludable per a on caminar (molt més agradable que pegar voltes pel polígon, per exemple), com a recorregut per a carreres i caminades que organitzen diverses associacions locals, com a espai per a treballar amb els xiquets de l’escola el medi que els envolta, etcètera, etcètera. Tot això és molt fàcil de dir, deu pensar més d’u. I tota la raó...
Més informació