Imaginari albalatenc

Imaginari albalatenc 

L’imaginari de qualsevol grup social és el conjunt d’imatges i estereotips que es consideren propis. Per exemple, formen part de l’imaginari albalatenc les festes de Sant Roc o la Casa del Bou com a símbol propi. Però hi han molts altres elements, tangibles i intangibles, que també ho són, o com a mínim ho han sigut, i que, considerem, seria positiu que continuaren sent-ho, perquè això l’engrandix, l’imaginari, i alhora cohesiona i identifica el grup.
I en l’imaginari entra la història i les històries, eixes que passen de generació en generació, i que ens parlen de coses xicotetes, quotidianes, i també de fets importants o fins i tot de fets imaginaris o imaginats, però que, com bé sabem, també són una manera d’explicar d’on venim –i és que les contalles sovint tenen molt de veritat!

Bé, des d’ací ens agradaria que compartíreu, si en coneixeu, històries o historietes que tinguen com a un element important el poble, des de qualsevol punt de vista, que ens ajuden a entendre’l. Totes i cada una conformen, també, què som o que hem sigut com a poble.

I per posar-ne diversos exemples, tot seguit hi ha informació de testimonis sobre el passat albalatenc que ens expliquen en certa manera què érem o com era el poble. Segurament hi ha informació inventada, però de segur que en certa mesura té base històrica i això ens ajuda a entendre’ns una micoteta més.

• El túnel que travessa el riu per davall entre Albalat i la Granja (de Sinyent). Diuen que segurament l’entrada estaria on hi havia la torreta del poble. Entre els carrers de la Torreta i Peris Mencheta. Hi ha qui diu que el túnel arribava fins a la Muntanyeta, on hi ha una coveta que en seria l’eixida.
• Troballes (trobades i per trobar, en cases i en obres fetes al poble i també al camp): un casc romà, monedes i medalles romanes, un braçalet i un atifell iber, columnes, arcades, la petxina de Segreny en l’ermita...
• Les restes de ceràmica en Segreny, el Molí, Montolivet i l’Alteró i en la Vint-i-huitena...

Sovint ha sigut informació que s’ha transmés de manera mig «amagada» o que no s’ha contat, però això ara no té gens de sentit des del punt de vista col·lectiu, al revés, tota informació que hi haja i es compartisca és un granet més per a ser més poble, per a valorar-lo i segurament per a entendre més d’on venim. Ja ho diu la dita: qui bé es coneix, bé es valora.  

Ja ho sabeu, si voleu compartir històries, contalles, fets o troballes albalatenques, per ací ens en farem ressò. Entre tots, no ho farem tot, però com a mínim farem més Albalat.

Salut i bon any 2024!