Foguerades de Sant Antoni

Ara que ja han passat les foguerades d’enguany, pot ser un bon moment per a deixar per escrit una xicoteta ressenya del que han sigut i alhora fer un repàs per damunt damunt de la festa de Sant Antoni al llarg dels anys.

Però comencem pel que és més recent. Divendres passat, 20 de gener del 2023, es feren altra volta, després de dos anys de pandèmia, foguerades a Albalat. I es feren el dia de Sant Sebastià i no el 16 de gener pel vent fort que va fer eixe dia, i que va durar encara tres dies més. Divendres de vesprada, ja sense fer aire, tocà fer festa.

Enguany, tres foguerades, la del Pati i la del carrer de Cavallers, i amb el canvi de data, s’apuntaren a fer-ne a la placeta de Sant Roc.

Com des de fa un parell de Sant Antonis, amb l’acompanyament de dolçaines i tabals es va fer cercavila per a anar fins al carrer del Cabanyal, davant de la frontera on hi ha uns taulells amb un sant Antoni, a arreplegar la flama per a pegar foc a les foguerades.

Allà es repartiren coquetes i tot seguit amb la flama a les mans de la xicalla i la companyia de la música es va fer roda per les foguerades: pel carrer del Riu a la del carrer de Cavallers –que enguany cremava el coronavirus–, i en botar-li foc, pel carrer de Peris Mencheta (llàstima que no es tallara el trànsit del tot!), per cert, carrer dit antigament de Sant Antoni, i en acabant pel del Castell a buscar el Pati. I amb la foguerada encesa al Pati, cap a la de la placeta de Sant Roc. I ja està, tot cremat i a esperar que abaixara el foc per a botar les foguerades i en acabant que es fera la brasilada per a torrar.

Però enguany, eh!, hi havia novetat grossa! Ja fa més d’un any sorgí la idea d’incorporar dimonis a la festa i així va ser divendres passat: un bon grup de xiquetes i xiquets eixiren de dimonis, amb uns caps i unes capes que s’estrenaven per fi!, per a acompanyar ballant el foc d’una foguera a altra. Uns dimoniets que no anaren a soles... tingueren la companyia d’una diablessa alada!

De més a més, la setmana abans de Sant Antoni es va anar a l’escola per a explicar a l’alumnat d’Infantil què és això de les foguerades. I el cap de setmana anterior, es van fer les coquetes, els assajos dels dimoniets i es va aprofitar per a arreplegar llenya i algun trasto vell per a les foguerades.

I tot això va ser possible gràcies a unes quantes persones que es comboiaren per a fer festa. Sense cap orde i pot ser que amb algun que altre oblit (disculpes), la cosa va eixir perquè com cada any, des de ja fa uns quants anys, al Pati Toni, Joan Ramon, Toni... i la resta de veïnat feren foguerada, perquè al carrer de Cavallers, també en feren –Àngel, Blanca, Pere, Francesc, Juli, Mercedes...–, perquè la colla de la placeta de Sant Roc s’hi sumà, perquè Juan custodià les llanternetes durant dos anys per a que no s’apagara la flama, perquè Vicent i Anna engalanaren la frontera de sa casa, però enguany, de més a més, perquè Maties va fer uns caps de dimoni ben xulos, perquè Deli va fer un vestuari a posta per als dimonis, perquè Vicen i Deli van preparar material didàctic per a anar a l’escola a explicar la festa, perquè a les mestres d’Infantil els va paréixer una idea genial i s’hi van sumar, perquè Vicent, Salut, Sol i unes quantes mans més van fer vora cinc-centes coquetes per a repartir-ne, perquè Vicen i Deli van preparar el ball dels dimoniets i, òbviament, perquè unes quantes xiquetes i xiquets del poble van voler convertir-se en dimoniets durant una vesprada, perquè Raquel es va comboiar i es va transformar en diablessa, perquè Juan també es va comboiar tot i que finalment no va poder ser (l’any que ve!), perquè Óscar va donar a conéixer la festa per xarxes amb fotografies i cartell, perquè Rubén va comboiar dolçaines i tabals que van eixir a tocar barata fer festa, perquè Rafel i Blanca van gestionar la logística i els gastos que suposà fer-ho tot plegat (el porquet de la voluntat per a la festa de Sant Antoni ja està preparat per a l’any que ve), perquè hi hagué veïnat que com cada any se sumà a les foguerades, perquè hi hagué veïnat que no participà, però li paregué bé que es fera festa, i sobretot sobretot perquè gent del poble, molta xicalla, es va aplegar divendres a poqueta nit a celebrar la festa de les foguerades de Sant Antoni.

Ah!, i cal no oblidar carnisseries i forns! Que proveïren de carn i pa les graelles!

I amb eixe comboi, es pot dir que s’ha fet la festa de les foguerades de Sant Antoni d’enguany.

Però, òbviament, n’hi ha molts antecedents, que toca mencionar els que coneixem, com ara les festes que durant uns quants anys es feren i organitzaren al carrer del Cabanyal i de les quals més avall trobareu alguna imatge. O les foguerades que es feien en diversos quatre cantons de manera espontània i popular, com ara per la Canaleta. I per sort també tenim el testimoni visual d’una foguerada de fa molts anys al carrer ample de Sueca i que apareix en el llibre Memòria gràfica d’un passat recent. Més avall, hi ha unes quantes imatges d’ací i d’allà.

Bé, l’any que ve, si pot ser, més festa popular i de carrer.

Cronologia (recent i incompleta) de les foguerades (si teniu més informació i voleu compartir-la per ací, de categoria!)

2023, s’incorporen dimonis a la festa

2019, es fa per primera volta l’arreplega del foc des del panell de sant Antoni que hi ha al carrer del Cabanyal. Els anys 2020 i 2023 es fa també i s’afig la repartida de coquetes.

2017, al carrer de Cavallers comencen a fer foguerada i continuen fent-ne cada any, excepte els anys 2021 i 2022, per la pandèmia.

2016, la vespra de Sant Antoni cau dissabte, i a la placeta de Sant Roc fan foguerada.

2014, al Pati mamprenen de nou a fer foguerada la vespra de Sant Antoni i en fan de manera seguida fins ara, excepte els dos anys de pandèmia.

1982, hi hagué foguerada, torrada i l’endemà processó, organitzat tot des del carrer del Cabanyal (per les imatges, en anys posteriors també feren festa, però no en sabem els anys; ho preguntarem).

Foguerades en imatges

La imatge que encapçala el text és de Santiago Mulet. Com que l’autoria de les que hi ha tot seguit no la tenim clara, no es diu. Siga com siga, gràcies a qui les han fetes. Estan ordenades arreu. I com sempre, si en teniu alguna, i voleu compartir-la per ací, mel!