La Festa de l'Arbre

Ara que es fa poc que s'ha fet la Festa de l'Arbre d'enguany és un bon moment per a compartir tres notícies sobre les que es van fer en els anys 1914, 1915 i 1916.

Festa de l'Arbre de 1916, retrat tret del llibre Memòria gràfica d'un passat recent de J. B. Pérez Balaguer i J. R. Giménez Úbeda (Aj. Albalat, 2010, p. 98) i acolorit. En el llibre n'hi ha uns quants retrats més. Este en concret està fet al començament del camí de la Dula.

En la Festa de l'Arbre de 1914 van participar 1500 persones! I es van plantar cent arbres. En acabant es va fer un berenar per a la xicalla i es va donar informació forestal a la gent.
En la de 1915 es van plantar 54 arbres i es van repartir fullets i targetes postals al·lusives a l'arbre.
En la de 1916 es van plantar 50 arbres i es van fer parlaments sobre els arbres. I la notícia acaba així:

«La nostra més entusiasta felicitació al poble d’Albalat, a les autoritats, als mestres i a Ricardo Sarrió [organitzador de la festa], els quals no només han fet arrelar la festa [de l’Arbre], sinó que han aconseguit que es respecte i conserve l’arbrat, com ho demostra el bon estat de conservació dels arbres plantats en les festes dels tres darrers anys».


Notícia de la segona Festa de l'Arbre en Diario de Valencia (11 de febrer de 1914)

Notícia de la tercera Festa de l'Arbre en Diario de Valencia (5 de febrer de 1915)

Notícia de la quarta Festa de l'Arbre en Diario de Valencia (18 de febrer de 1916)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Un article ben interessant sobre el potencial turístic de la Casa del Bou

Imatge
« El potencial turístic de la ruta de la seda de València: la Casa del Bou » és un article ben interessant de Rosa Yagüe (Departament d’Economia Aplicada, Facultat d’Economia, Universitat de València), Isidre March Chordà (Departament de Direcció d’Empreses, Facultat d’Economia, UV) i Pere Joan Hernandis Sancho (Ajuntament d’Albalat de la Ribera), publicat en el número 61 de la revista Papers de Turisme . Un article que descriu el valor que té la Casa del Bou i que alhora és una proposta del que pot ser i pot suposar per al poble.  Si cliqueu damunt del títol o ací anireu directament a la pàgina de la revista on es pot llegir l ’ article íntegrament. Tot seguit, hi ha una adaptació del resum i d ’ un fragment perquè en feu un tast:  « L’ingrés d’Espanya, fa poc, en el programa de la Ruta de la Seda de l’OMT suposa una oportunitat excel·lent per a descobrir i dotar d’atractiu turístic els edificis de l’època daurada de la seda que han arribat fins a l’actua...
Més informació

105 anys de pont de ferro

Imatge
El dia 14 de gener de 1917 s’inaugurà el pont de ferro entre Albalat i Polinyà. Una construcció que permetia salvar el riu a peu i amb els vehicles de l’època, i que va comportar que desapareguera el pas de la barca. Un pont que va significar progrés! Un pont d’oportunitats que va ajudar a fer canviar Albalat i la contornada. Foto de la inauguració del pont el dia 14 de gener de 1917. Font: Albalat en blanc i negre (Pérez Balaguer, Albalat, 1999, p. 35). Foto de la benedicció del pont el dia 14 de gener de 1917 a les 15.30 hores. Font:  Albalat en blanc i negre  (Pérez Balaguer, Albalat, 1999, p. 37). Al cap de 105 anys, aquell pontet que la gent del poble travessava tranquil·lament, ara és territori d’entre tres mil i quatre mil cotxes al dia , en els darrers anys. Més que persones viuen en Albalat! (més avall en trobareu les dades). Un trànsit que majoritàriament travessa el poble i fa que Albalat siga un municipi partit en dos per una carretera de facto (carrers del Po...
Més informació

La Mota (III). Situació i nou propostes

Imatge
En les entrades anteriors  es «mostra» gràficament com està la mota actualment i per què es considera que té un gran potencial com a passeig del poble. Això és fàcil de fer, ja que per a comprovar l’estat d’abandó en el qual es troba, només cal pujar per qualsevol banda i obrir bé els ulls (feu-ho, cosa que xafeu «a on no toca» i vos endugueu un regalet!). Però alhora que u s’endú una imatge trista també es veu de seguida que és un espai potencialment bonic amb unes vistes privilegiades, amb accés des de diversos punts i que pot fer un paper positiu per al poble com a espai cohesionador i de trobada de tot el nucli urbà, com a espai saludable per a on caminar (molt més agradable que pegar voltes pel polígon, per exemple), com a recorregut per a carreres i caminades que organitzen diverses associacions locals, com a espai per a treballar amb els xiquets de l’escola el medi que els envolta, etcètera, etcètera. Tot això és molt fàcil de dir, deu pensar més d’u. I tota la raó...
Més informació