Albalat des del terrat

Tot seguit hi ha l'enllaç a una sèrie de fotografies reunides amb el lema "Albalat des del terrat". La major part de les imatges són d'ara, però també n'hi han de fetes tempsen arrere. N'hi han que són les originals, n'hi ha que estan retallades o retocades, però totes són Albalat. Tant de bo que vos agrade descobrir visions diverses del poble i de la contornada.
Òbviament, això és possible gràcies a les persones que han fet les fotos o les tenien i les han compartides. Marisa Perales, Pere Hernandis, Àngela Gavarrell, Anna Baldoví, Carmina Giménez, Dani Escrivà, Elena Martí, Lara Garrigues, Fran Garcia, Josep Sala, Juanlu Sanz, Juli Jordà, Maria A. Ferrús, Marisa Gómez Bono, Meritxell Lausuch, Mónica Hernandis Bernal, Marc Alacreu, Núria Sarrió, Rubén Marco, Rubén Garrigues, Sílvia Sanz, Susi Falcó, Pilar Garrigues, Tino Montagud, Vicent Plana, Rogelio Mulet i altri. Moltes gràcies!

I si voleu enviar alguna foto més, s'afig de seguida! Podeu enviar-ne al correu pensemalbalat@gmail.com

Ací hi ha l'enllaç a totes les fotos:
https://flic.kr/s/aHsmMH1hNK













































Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Un article ben interessant sobre el potencial turístic de la Casa del Bou

Imatge
« El potencial turístic de la ruta de la seda de València: la Casa del Bou » és un article ben interessant de Rosa Yagüe (Departament d’Economia Aplicada, Facultat d’Economia, Universitat de València), Isidre March Chordà (Departament de Direcció d’Empreses, Facultat d’Economia, UV) i Pere Joan Hernandis Sancho (Ajuntament d’Albalat de la Ribera), publicat en el número 61 de la revista Papers de Turisme . Un article que descriu el valor que té la Casa del Bou i que alhora és una proposta del que pot ser i pot suposar per al poble.  Si cliqueu damunt del títol o ací anireu directament a la pàgina de la revista on es pot llegir l ’ article íntegrament. Tot seguit, hi ha una adaptació del resum i d ’ un fragment perquè en feu un tast:  « L’ingrés d’Espanya, fa poc, en el programa de la Ruta de la Seda de l’OMT suposa una oportunitat excel·lent per a descobrir i dotar d’atractiu turístic els edificis de l’època daurada de la seda que han arribat fins a l’actua...
Més informació

105 anys de pont de ferro

Imatge
El dia 14 de gener de 1917 s’inaugurà el pont de ferro entre Albalat i Polinyà. Una construcció que permetia salvar el riu a peu i amb els vehicles de l’època, i que va comportar que desapareguera el pas de la barca. Un pont que va significar progrés! Un pont d’oportunitats que va ajudar a fer canviar Albalat i la contornada. Foto de la inauguració del pont el dia 14 de gener de 1917. Font: Albalat en blanc i negre (Pérez Balaguer, Albalat, 1999, p. 35). Foto de la benedicció del pont el dia 14 de gener de 1917 a les 15.30 hores. Font:  Albalat en blanc i negre  (Pérez Balaguer, Albalat, 1999, p. 37). Al cap de 105 anys, aquell pontet que la gent del poble travessava tranquil·lament, ara és territori d’entre tres mil i quatre mil cotxes al dia , en els darrers anys. Més que persones viuen en Albalat! (més avall en trobareu les dades). Un trànsit que majoritàriament travessa el poble i fa que Albalat siga un municipi partit en dos per una carretera de facto (carrers del Po...
Més informació

La Mota (III). Situació i nou propostes

Imatge
En les entrades anteriors  es «mostra» gràficament com està la mota actualment i per què es considera que té un gran potencial com a passeig del poble. Això és fàcil de fer, ja que per a comprovar l’estat d’abandó en el qual es troba, només cal pujar per qualsevol banda i obrir bé els ulls (feu-ho, cosa que xafeu «a on no toca» i vos endugueu un regalet!). Però alhora que u s’endú una imatge trista també es veu de seguida que és un espai potencialment bonic amb unes vistes privilegiades, amb accés des de diversos punts i que pot fer un paper positiu per al poble com a espai cohesionador i de trobada de tot el nucli urbà, com a espai saludable per a on caminar (molt més agradable que pegar voltes pel polígon, per exemple), com a recorregut per a carreres i caminades que organitzen diverses associacions locals, com a espai per a treballar amb els xiquets de l’escola el medi que els envolta, etcètera, etcètera. Tot això és molt fàcil de dir, deu pensar més d’u. I tota la raó...
Més informació