La Mota (I). Què és i què n'hi ha (de roín)

La mota és l'elevació artificial de terra que envolta el poble i que es va fer per a protegir-nos de les riuades. 
El tros de mota que rodeja el poble fa un quilòmetre i mig, des de la revolta que hi ha al que era el tir de plat fins a la revolta que hi ha a l'eixida cara Sueca, a l'altura del poliesportiu.


La mota podria ser el gran passeig del poble. Però, com està ara com ara?

 Mobiliari i altres elements abandonats i fets malbé.






Restes de tota classe escampades arreu.





Vegetació que es "menja" part de les instal·lacions que hi ha vora la mota a l'altura de l'escola i l'escoleta. 

Deixalles de tota classe, ben a sovint.


Algun solar amb enderrocs obert. 


 I, sobretot, caguerades de gos pertot arreu! Seques, mollongues, empaquetades... i si plou, arremullades! 



I, òbviament, pixarrades de gos també. Si caguen, veges si no han de pixar! 






 Tot i això, i més, és el que es veu en la mota de cap a cap. Tot això, i més, des de fa molt de temps.

Comentaris

  1. Unknown8 d’abril del 2019, a les 14:15

    Pues una gran llàstima que no estiga ben cuidat. Ja que és un lloc molt bonic on es podria disfrutar molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pensem Albalat22 d’abril del 2019, a les 10:27

      Sí que és una llàstima, sí! Ara bé, la idea és que això deixe de ser així i pareix que no és tan difícil. I si no hi han recursos, caldrà tirar-li imaginació. Esperem, com bé dius, que algun dia, no molt llunyà, tot el poble puga disfrutar un lloc tan bonic.
      Una salutació

      Elimina
  2. Unknown23 d’abril del 2019, a les 10:52

    Diria que una de les coses mes importants per a revertir la situació i gaudir tots d'un espai tan particular i important al nostre poble es el civisme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pensem Albalat24 d’abril del 2019, a les 8:07

      Tota la raó. La qüestió és com fer que certs comportaments poc cívics desapareguen. Com es fa això? Complicat.
      Per cert, fa un parell d'anys es va aprovar una iniciativa a l'ajuntament per a posar fi al problema dels excrements de gos, però, si no anem errats, del que es va aprovar encara no s'ha fet res.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Un article ben interessant sobre el potencial turístic de la Casa del Bou

Imatge
« El potencial turístic de la ruta de la seda de València: la Casa del Bou » és un article ben interessant de Rosa Yagüe (Departament d’Economia Aplicada, Facultat d’Economia, Universitat de València), Isidre March Chordà (Departament de Direcció d’Empreses, Facultat d’Economia, UV) i Pere Joan Hernandis Sancho (Ajuntament d’Albalat de la Ribera), publicat en el número 61 de la revista Papers de Turisme . Un article que descriu el valor que té la Casa del Bou i que alhora és una proposta del que pot ser i pot suposar per al poble.  Si cliqueu damunt del títol o ací anireu directament a la pàgina de la revista on es pot llegir l ’ article íntegrament. Tot seguit, hi ha una adaptació del resum i d ’ un fragment perquè en feu un tast:  « L’ingrés d’Espanya, fa poc, en el programa de la Ruta de la Seda de l’OMT suposa una oportunitat excel·lent per a descobrir i dotar d’atractiu turístic els edificis de l’època daurada de la seda que han arribat fins a l’actua...
Més informació

105 anys de pont de ferro

Imatge
El dia 14 de gener de 1917 s’inaugurà el pont de ferro entre Albalat i Polinyà. Una construcció que permetia salvar el riu a peu i amb els vehicles de l’època, i que va comportar que desapareguera el pas de la barca. Un pont que va significar progrés! Un pont d’oportunitats que va ajudar a fer canviar Albalat i la contornada. Foto de la inauguració del pont el dia 14 de gener de 1917. Font: Albalat en blanc i negre (Pérez Balaguer, Albalat, 1999, p. 35). Foto de la benedicció del pont el dia 14 de gener de 1917 a les 15.30 hores. Font:  Albalat en blanc i negre  (Pérez Balaguer, Albalat, 1999, p. 37). Al cap de 105 anys, aquell pontet que la gent del poble travessava tranquil·lament, ara és territori d’entre tres mil i quatre mil cotxes al dia , en els darrers anys. Més que persones viuen en Albalat! (més avall en trobareu les dades). Un trànsit que majoritàriament travessa el poble i fa que Albalat siga un municipi partit en dos per una carretera de facto (carrers del Po...
Més informació

La Mota (III). Situació i nou propostes

Imatge
En les entrades anteriors  es «mostra» gràficament com està la mota actualment i per què es considera que té un gran potencial com a passeig del poble. Això és fàcil de fer, ja que per a comprovar l’estat d’abandó en el qual es troba, només cal pujar per qualsevol banda i obrir bé els ulls (feu-ho, cosa que xafeu «a on no toca» i vos endugueu un regalet!). Però alhora que u s’endú una imatge trista també es veu de seguida que és un espai potencialment bonic amb unes vistes privilegiades, amb accés des de diversos punts i que pot fer un paper positiu per al poble com a espai cohesionador i de trobada de tot el nucli urbà, com a espai saludable per a on caminar (molt més agradable que pegar voltes pel polígon, per exemple), com a recorregut per a carreres i caminades que organitzen diverses associacions locals, com a espai per a treballar amb els xiquets de l’escola el medi que els envolta, etcètera, etcètera. Tot això és molt fàcil de dir, deu pensar més d’u. I tota la raó...
Més informació