La Mota (II). Què n'hi ha (de bo)


Per què la mota pot ser el gran passeig del poble? 

 Perquè rodeja el poble seguint la forma del riu. Som el poble de la revolta permanent! 

 Perquè fa un quilòmetre i mig de llarg de la revolta del tir de plat a la revolta del poliesportiu. 

Perquè hi ha una diversitat d'arbres i plantes ben interessant.



Perquè té unes vistes meravelloses.





Tot i no tindre la vista més propera, la del riu. Fa una mesada es va cremar un tros de canyar i de sobte "vam saber" que tenim un riu a la vora! Quan es publica esta entrada, les dos imatges que hi ha tot seguit ja no són així, ja que el canyar ha tornat a eixir i les canyes ja fan més de dos pams. Desgraciadament, d'ací a quatre dies, ja no es vorà el riu altra volta. 


Perquè pot ser un bon camí per a on anar a quasi qualsevol punt de poble sense trànsit de cotxes, excepte en un punt: per a travessar el carrer del Pont. Però això té una solució ben senzilla: pintar un pas de vianants.


I per moltes raons més que segur segur que se vos ocorren. Si és així, i voleu, ací les podeu comentar i compartir. 















Comentaris

  1. Unknown19 d’abril del 2019, a les 3:22

    Ja hi ha un projecte redactat i l'obra estava ja licitada per a la seua execució.
    El valor de l'acondicionament de la zona estava al voltant de 7 milions de €.
    No s'ha fet perquè va coïncidir amb el canvi de govern estatal que ho va paralitzar.
    Sé que estem en període electoral i pot semblar partidiste però el fet és que Antonio Roig i Baptista Ferrando han seguit insistint i han aconseguit que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer revise de nou el projecte per reactivar-lo.
    A més d'un passeig és tracta d'enfortir la mota, recordeu que el PATRICOVA declara Albalat com a zona d'evacuació de les aigües.
    Fa més de 6 anys que tota la informació està ordenada per fases a l'ajuntament.
    M'alegra veure que hi ha inquietuds per preservar i fer un bon ús de la Mota i espere que la informació aportada siga de profit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pensem Albalat22 d’abril del 2019, a les 10:17

      L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Pensem Albalat22 d’abril del 2019, a les 23:59

      Gràcies per la informació! La idea ací és reivindicar la mota com a un espai per a la ciutadania, amb ús, i, per tant, qualsevol informació, òbviament, és interessant i benvinguda. Sabem del cert que des de l'alcaldia durant molts anys es va lluitar perquè la cosa tirara avant. I és una notícia bona que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer haja decidit revisar de nou el projecte per a reactivar-lo.
      D'altra banda, dius que tota la informació està a l'ajuntament, per tant, deu ser d'accés públic, no? Saps si això és així? Perquè ens pareix molt interessant que la gent puga accedir-hi i conéixer d'on venim i quines perspectives de futur hi han.
      Una salutació

      Elimina
  2. Unknown26 d’abril del 2019, a les 12:40

    Si, el projecte és d'accés públic, de fet ha estat exposat al públic en la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i a l'ajuntament.
    El projecte en format paper i en CD està a les oficines de l'ajuntament.
    Una salutació

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Un article ben interessant sobre el potencial turístic de la Casa del Bou

Imatge
« El potencial turístic de la ruta de la seda de València: la Casa del Bou » és un article ben interessant de Rosa Yagüe (Departament d’Economia Aplicada, Facultat d’Economia, Universitat de València), Isidre March Chordà (Departament de Direcció d’Empreses, Facultat d’Economia, UV) i Pere Joan Hernandis Sancho (Ajuntament d’Albalat de la Ribera), publicat en el número 61 de la revista Papers de Turisme . Un article que descriu el valor que té la Casa del Bou i que alhora és una proposta del que pot ser i pot suposar per al poble.  Si cliqueu damunt del títol o ací anireu directament a la pàgina de la revista on es pot llegir l ’ article íntegrament. Tot seguit, hi ha una adaptació del resum i d ’ un fragment perquè en feu un tast:  « L’ingrés d’Espanya, fa poc, en el programa de la Ruta de la Seda de l’OMT suposa una oportunitat excel·lent per a descobrir i dotar d’atractiu turístic els edificis de l’època daurada de la seda que han arribat fins a l’actua...
Més informació

105 anys de pont de ferro

Imatge
El dia 14 de gener de 1917 s’inaugurà el pont de ferro entre Albalat i Polinyà. Una construcció que permetia salvar el riu a peu i amb els vehicles de l’època, i que va comportar que desapareguera el pas de la barca. Un pont que va significar progrés! Un pont d’oportunitats que va ajudar a fer canviar Albalat i la contornada. Foto de la inauguració del pont el dia 14 de gener de 1917. Font: Albalat en blanc i negre (Pérez Balaguer, Albalat, 1999, p. 35). Foto de la benedicció del pont el dia 14 de gener de 1917 a les 15.30 hores. Font:  Albalat en blanc i negre  (Pérez Balaguer, Albalat, 1999, p. 37). Al cap de 105 anys, aquell pontet que la gent del poble travessava tranquil·lament, ara és territori d’entre tres mil i quatre mil cotxes al dia , en els darrers anys. Més que persones viuen en Albalat! (més avall en trobareu les dades). Un trànsit que majoritàriament travessa el poble i fa que Albalat siga un municipi partit en dos per una carretera de facto (carrers del Po...
Més informació

La Mota (III). Situació i nou propostes

Imatge
En les entrades anteriors  es «mostra» gràficament com està la mota actualment i per què es considera que té un gran potencial com a passeig del poble. Això és fàcil de fer, ja que per a comprovar l’estat d’abandó en el qual es troba, només cal pujar per qualsevol banda i obrir bé els ulls (feu-ho, cosa que xafeu «a on no toca» i vos endugueu un regalet!). Però alhora que u s’endú una imatge trista també es veu de seguida que és un espai potencialment bonic amb unes vistes privilegiades, amb accés des de diversos punts i que pot fer un paper positiu per al poble com a espai cohesionador i de trobada de tot el nucli urbà, com a espai saludable per a on caminar (molt més agradable que pegar voltes pel polígon, per exemple), com a recorregut per a carreres i caminades que organitzen diverses associacions locals, com a espai per a treballar amb els xiquets de l’escola el medi que els envolta, etcètera, etcètera. Tot això és molt fàcil de dir, deu pensar més d’u. I tota la raó...
Més informació