Les places d'Albalat
Plaça, segons el diccionari, primer de tot vol dir «espai ample, sense edificar, dins d'una població».
Per extensió, una plaça també és un lloc on es fan actes públics com ara festes, concerts o altres esdeveniments i on es troba la gent. Un punt de trobada, en definitiva.
Perquè una plaça faça eixa funció ha de complir la definició, és a dir, ha de ser un «espai ample» i ha de ser un espai sense trànsit, o amb el trànsit restringit al veïnat, perquè, com és obvi, u no es posa a raonar per a on passen cotxes tothora o u no fa una festa en una plaça a on ara i adés passen cotxes.
¿I quantes places hi han a Albalat?* Si es mira la llista de carrers i places del poble, n'hi han tres, unides pel carrer del Castell: la plaça de la Cort, la placeta de Sant Roc i el Pati (que no té el nom de plaça, però en té la forma i n'ha exercit durant molt de temps).
Ara com ara, ¿les tres fan de places en el sentit dit de lloc de trobada i on fer actes públics?
De les tres, només una fa eixa funció i en part. De fa un temps, la plaça de la Cort, durant part del cap de setmana, en festes i, de fa poc, durant unes quantes hores al dia, es convertix en una plaça en el sentit de lloc ample sense trànsit, a on poder estar sense patir per si passa un cotxe o no, a on els xiquets poden córrer amunt i avall. Però això passa només durant poc de temps, la major part dels dies de l'any, la plaça més que plaça és un carrer amb trànsit de cotxes i au. Els pilonets marquen el territori del cotxisme (tot i que teòricament protegixen el vianant, el que també fan és marcar per a on no ha d'anar, perquè en eixe espai mana el cotxe!)**.
Les altres dos places no fan de places per a res. En altres temps, la placeta de Sant Roc feia de plaça almenys durant les festes del barri, ara ja fa uns quants anys que ni això. I el pati era plaça sobretot quan hi havia l'ateneu, fins i tot s'hi feien concerts de la banda.
Ara, les places albalatenques són territori del cotxisme, de trànsit de cotxes i de cotxes aparcats. Són pas i punt de trobada, però de cotxes. Tot seguit, tres imatges de com són actualment (fotografies fetes a l'agost del 2019).
De cara al futur, i mirant què es fa en altres llocs capdavanters en urbanisme i mobilitat sostenibles, pot ser interessant plantejar-se de recuperar el sentit primigeni de plaça i guanyar-les com a punt de trobada i d'actes públics. De fet, durant part dels caps de setmana, a la plaça de la Cort, es demostra que no s'acaba el món per no deixar passar cotxes i que la plaça pot fer de plaça. Òbviament, s'ha d'estudiar i plantejar de manera seriosa, i s'ha de tindre clar que en els paràmetres de mobilitat sostenible restringir el trànsit per un lloc no vol dir que haja d'anar per un altre, el que vol dir és que segurament hi ha massa trànsit i s'ha de reduir (cosa que implica també un canvi de «costums»: no cal anar en cotxe per a desplaçar-se per dins d'un poble com el puny).
Pot ser interessant posar en marxa un procés de participació ciutadana en el qual es puguen aportar idees de com tornar a tindre places al poble.
*Arran de diversos comentaris a l'entrada, toca afegir que, tot i que no són places des del punt de vista de la nomenclatura, també es podrien considerar com a places la confluència dels carrers de Sueca i de l'Hortet, els Llavaners i la replaceta entre els carrers de Sueca i del Bon Aire i la de darrere de l'ermita. I, òbviament, també repensar eixos espais.
**En una pròxima entrada es tractarà d'elements que hi ha al poble (i en molts altres municipis) que teòricament protegixen les persones i que ben sovint el que fan és entorpir-ne la mobilitat. I és que quasi sempre qui té el camí lliure és el cotxe i qui s'ha d'apartar, baixar i pujar, parar... és qui va a peu.
Per extensió, una plaça també és un lloc on es fan actes públics com ara festes, concerts o altres esdeveniments i on es troba la gent. Un punt de trobada, en definitiva.
Perquè una plaça faça eixa funció ha de complir la definició, és a dir, ha de ser un «espai ample» i ha de ser un espai sense trànsit, o amb el trànsit restringit al veïnat, perquè, com és obvi, u no es posa a raonar per a on passen cotxes tothora o u no fa una festa en una plaça a on ara i adés passen cotxes.
¿I quantes places hi han a Albalat?* Si es mira la llista de carrers i places del poble, n'hi han tres, unides pel carrer del Castell: la plaça de la Cort, la placeta de Sant Roc i el Pati (que no té el nom de plaça, però en té la forma i n'ha exercit durant molt de temps).
Imatge treta del visor cartogràfic de la Generalitat Valenciana
Ara com ara, ¿les tres fan de places en el sentit dit de lloc de trobada i on fer actes públics?
De les tres, només una fa eixa funció i en part. De fa un temps, la plaça de la Cort, durant part del cap de setmana, en festes i, de fa poc, durant unes quantes hores al dia, es convertix en una plaça en el sentit de lloc ample sense trànsit, a on poder estar sense patir per si passa un cotxe o no, a on els xiquets poden córrer amunt i avall. Però això passa només durant poc de temps, la major part dels dies de l'any, la plaça més que plaça és un carrer amb trànsit de cotxes i au. Els pilonets marquen el territori del cotxisme (tot i que teòricament protegixen el vianant, el que també fan és marcar per a on no ha d'anar, perquè en eixe espai mana el cotxe!)**.
Les altres dos places no fan de places per a res. En altres temps, la placeta de Sant Roc feia de plaça almenys durant les festes del barri, ara ja fa uns quants anys que ni això. I el pati era plaça sobretot quan hi havia l'ateneu, fins i tot s'hi feien concerts de la banda.
Ara, les places albalatenques són territori del cotxisme, de trànsit de cotxes i de cotxes aparcats. Són pas i punt de trobada, però de cotxes. Tot seguit, tres imatges de com són actualment (fotografies fetes a l'agost del 2019).
El Pati
Placeta de Sant Roc
Plaça de la Cort
De cara al futur, i mirant què es fa en altres llocs capdavanters en urbanisme i mobilitat sostenibles, pot ser interessant plantejar-se de recuperar el sentit primigeni de plaça i guanyar-les com a punt de trobada i d'actes públics. De fet, durant part dels caps de setmana, a la plaça de la Cort, es demostra que no s'acaba el món per no deixar passar cotxes i que la plaça pot fer de plaça. Òbviament, s'ha d'estudiar i plantejar de manera seriosa, i s'ha de tindre clar que en els paràmetres de mobilitat sostenible restringir el trànsit per un lloc no vol dir que haja d'anar per un altre, el que vol dir és que segurament hi ha massa trànsit i s'ha de reduir (cosa que implica també un canvi de «costums»: no cal anar en cotxe per a desplaçar-se per dins d'un poble com el puny).
Pot ser interessant posar en marxa un procés de participació ciutadana en el qual es puguen aportar idees de com tornar a tindre places al poble.
*Arran de diversos comentaris a l'entrada, toca afegir que, tot i que no són places des del punt de vista de la nomenclatura, també es podrien considerar com a places la confluència dels carrers de Sueca i de l'Hortet, els Llavaners i la replaceta entre els carrers de Sueca i del Bon Aire i la de darrere de l'ermita. I, òbviament, també repensar eixos espais.
**En una pròxima entrada es tractarà d'elements que hi ha al poble (i en molts altres municipis) que teòricament protegixen les persones i que ben sovint el que fan és entorpir-ne la mobilitat. I és que quasi sempre qui té el camí lliure és el cotxe i qui s'ha d'apartar, baixar i pujar, parar... és qui va a peu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada