Llibres albalatencs
El 20 de novembre de 1490 es publicà la primera edició del Tirant lo Blanc, per això hui, des de fa uns quants anys, es celebra el Dia del Llibre Valencià.
Per això mateix, pot ser un bon dia per a recordar o compartir llibres sobre Albalat o escrits per gent del poble.
Pel que fa a llibres sobre Albalat, és fàcil trobar-ne, els veïns en tenim uns quants a casa, i la relació de llibres editats per l'ajuntament al llarg dels anys es pot trobar en la web municipal (més avall hi han referències bibliogràfiques extretes de la dita web).
De segur que també hi han milanta llibres que no tracten específicament sobre Albalat, però en els quals apareix el poble. Tot seguit un parell d'exemples com a mostra, un de literatura i un altre d'un llibre de divulgació:
En L’últim roder de Josep Franco (Edicions Bromera) hi han personatges explícitament albalatencs: «Panxa Ampla, un gros
llaurador d'Albalat de la Ribera, i el seu nebot Josep s'havien encarregat de
proporcionar alguns aliments, els imprescindibles, als homes i als animals.
Havien marxat de nit, a peu, fins a les primeres cases de la...
En L'Albufera, guia de descoberta del parc natural, de Paco Tortosa (Universitat de València), un llibre d'itineraris per vora l'Albufera, n'hi ha un, de la pàgina 166 a la 181, en què la major part del recorregut és pel terme d'Albalat, d'ullal a ullal, i visita al nucli urbà.
Podria ser interessant tindre una relació de les publicacions en les quals apareix Albalat, com una mena de repositori, cosa no gens fàcil i ràpida de fer, però que amb un treball seriós i exhaustiu és ben factible. I serviria per a posar en valor una miqueta més el poble i conéixer-lo més. Però bé, només és una idea.
A banda de publicacions que parlen d'Albalat, hui també és un bon dia per a donar a conéixer o recordar obres que hagen escrit persones del poble. ¿Però hi han albalatencs i albalatenques que hagen publicat llibres? Literatura, però també de qualsevol altre àmbit, des de tesis i treballs d'investigació fins a diccionaris o manuals per a emprenedors...?
També seria ben interessant tindre una relació de les publicacions de gent d'ací. Però, òbviament, és un treball al qual s'hauria de dedicar temps i recursos, així que ahí queda, com a idea.
Mentrimentres, ara i ací, es podrien anomenar uns quants llibres recents, però per si a un cas se'n diu un i no se'n diu un altre, pot ser que siga més bona idea fer un repàs per l'obra de l'escriptora més rellevant que tenim, Maria Mulet, qui per cert, va ser una de les primeres mestres a introduir a l'escola valenciana la literatura infantil i juvenil en valencià.
Tot seguit hi ha la relació d'obres que va publicar (primer en castellà i en acabant en valencià):
Arpa suave (Semana Gráfica, València, 1948)
Contactos: poemas (Semana Gráfica, València, 1950)
Donde haya sol (autoedició, València, 1950)
Pedro (diario de un niño) (Juan Bello Galindo,
València, 1956)
Gloria a Dios: poemas de Navidad (Impr. Ortizá, València,
1957)
Somos amigos (Hernando, Madrid, 1963)
Amor, la misma palabra (Prometeo, València, 1969)
Las apuestas y el perro Kay (Editorial Bello, 1971)
Veus de xiquets (València, Aula de Cultura de la Caixa
d'Estalvis i Mont de Pietat, 1971)
Nadal al cor (València, Lo Rat Penat, 1973)
Pere (diari d'un xiquet) (València, Lo Rat Penat, 1978)
Per a més informació sobre l'autora, a banda de llegir els llibres que va publicar, podeu consultar l'article «Maria Mulet: una (altra) escriptora valenciana desconeguda» de Maria Lacueva i Lorenzo, un treball de la mateixa investigadora sobre escriptores valencianes durant el franquisme (cliqueu ací) o la ressenya de Violeta Tena «Aquelles escriptores fortes» sobre el llibre de Maria Lacueva que ha publicat la Institució Alfons el Magnànim fa poc.
Bé, siga com siga, tenim uns quants llibres per llegir i per a llegir, per a llegir-nos com a poble i conéixer-nos. I de ben segur que també en tenim un grapat, que potser no coneixem, d'albalatencs i albalatenques que n'han escrit.
Annex. Llibres sobre Albalat
(part de la informació està extreta de la web municipal)
El Llibre
del Mustassaf d'Albalat de la Ribera (data de l’original: 1472). Edició a
cura de Vicent Josep Escartí. Albalat de la Ribera: Ajuntament, 1992.
Vint
processos criminals d’Albalat de la Ribera (1611-1666) (data de l’original:
1643). Edició a cura de Rafael Fresquet Fayos. Albalat de la Ribera: Ajuntament,
1997.
El dietari
de Roc Garcia (1839-1861). Introducció i transcripció a cura de Vicent
Josep Escartí; amb una traducció del text antic a cura de Joan Ramon Borràs. Albalat
de la Ribera: Ajuntament, 1993.
El llibre
del bovalar d’Albalat de la Ribera (1629). Introducció i transcripció a
cura de Rafael Roca Ricart. Albalat de
la Ribera: Ajuntament, 1994.
Diagnòstic
de salut d’Albalat de la Ribera. Miguel González Álvarez i Asensio García
Machí. Albalat de la Ribera: Ajuntament,
1994.
El capbreu d’Albalat de 1636. A cura d’Eduard Sarrió.
Albalat de la Ribera: Ajuntament, 1998.
Albalat en
blanc i negre. Albalat de la Ribera: Ajuntament, 1999.
Varias
noticias de la fábrica de Yglesia de esta Villa de Albalat de la Ribera :
sacadas del libro titulado, Notícia y bon govern de la administració de fàbrica
de la yglésia. Transcripció i estudi de Joan Ramón Giménez i Úbeda. Albalat
de la Ribera: Ajuntament i Caixa Rural, 2001.
Un artista
oblidat, Vicent Mulet. Joan Ramon Giménez Úbeda. Albalat de la Ribera: Ajuntament,
2002.
El mestre
Eduardo Felip: director i compositor. Salvador Astruells Moreno. Albalat de
la Ribera: Ajuntament, 2005.
Vila de Albalat
de la Ribera de Xúquer, notícia general recopilada en lo any 1704. Presentació
i transcripció a cura de Pere Joan Hernandis. Albalat de la Ribera: Ajuntament,
2007.
Memòria
gràfica d’un passat recent. Joan Baptista Pérez Balaguer i Joan Ramón Giménez
Úbeda. Albalat de la Ribera: Ajuntament, 2010. Disponible en el web de
l’ajuntament.
Biografies
mèdiques, sanitat municipal, educació sanitària i epidèmies en la Ribera del
Xúquer. Carmel Ferragud (ed.).
València: Universitat de València i Ajuntament d’Albalat, 2018.
Aproximació
a la Història de la Ribera del Xúquer. Carmel Ferragud (ed.). València:
Universitat de València i Ajuntament d’Albalat, 2018.
La Parroquia
de Albalat de la Ribera - Notas Históricas. Andrés de Sales Ferri. Albalat
de la Ribera: Parròquia de Sant Pere Apòstol, 2007.
La Séquia Major
d’Albalat, set segles d’història. Joan Ramon Giménez Úbeda. València: Séquia
Reial del Xúquer, 2014.
Afegitó a l'entrada.
Arran de publicar l'entrada ha arribat al blog un fragment d'una novel·la de Manuel Baixauli en el qual ix un lloc d'Albalat: el Xalet de l'eixida cara Sueca. Som matèria de literatura!
«Quan Orofila es llicencia, el primer que fa és comprar un casalot als afores d’Albalat de la Ribera, a pocs quilòmetres del seu poble, per instal·lar-hi un gabinet. L’edifici, que, tot i que en mal estat, encara es conserva, és obra de l’arquitecte suecà Bonaventura Ferrando, destacat autor d’estil modernista. No ve al cas qui i per què encomana a Ferrando, dècades enrere, aquella obra, el fet és que Orofila troba que l’habitatge es ven a bon preu i pensa que pot oferir-li, a prop del poble i de la família, l’aïllament que necessita per a l’estudi. Aquest casalot és l’inici i la fi de la seua primera etapa creativa...»
«B es féu dur en taxi, una
vesprada, a les proximitats del casalot d’Albalat. Potser mig segle en
arrere aquell casal havia estat, com el de Gelita, enmig dels horts, lluny del
trànsit humà. Ara, la carretera de Sueca a Algemesí, recentment reformada i
ampliada, hi passava a la vora. L’edifici era molt paregut a l’Asil d’Ancians
i a l’Escorxador Municipal, ambdós de Sueca, dissenyats pel mateix arquitecte,
Bonaventura Ferrando.»
(de les pàgines 161 i 209 de la novel·la La cinquena planta, Proa, 2014)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada