Les palmeres com a patrimoni arbori monumental


Sabies que les palmeres de la carretera ja estaven ahí en els anys cinquanta del segle passat?
I sabies que n'hi havien més de 160 i que en menys de deu anys n'hem perdut 100?
I que la gent de fora coneixia i identificava Albalat amb les palmeres de la carretera?



Ara cauen l’una darrere l’altra.
Però, podríem fer alguna cosa per a reforçar la gestió fitosanitària d’este patrimoni local?
Supose que s’ha de començar per posar-lo en valor. Hi ha una llei (4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de patrimoni arbori monumental) que té com a objecte protegir i conservar el patrimoni arbori monumental. Els arbres (o palmeres) inclosos dins dels paràmetres que marca la dita llei s’han d’incloure dins del catàleg valencià de patrimoni arbori monumental. I hi han palmeres d'Albalat que podrien complir els requisits per a ser considerades part d’eixe patrimoni arbori monumental!
En concret, les palmeres 002, 008, 049 i 060 (estan numerades) pareix que fan més de dotze metres d’alt, la qual cosa permet catalogar-les com a arbres monumentals d’ofici (òbviament, els mesuraments els han d’acreditar els tècnics de Conselleria). I les palmeres 009, 012, 037 i 046 també s’haurien de mesurar amb més exactitud per saber si també arriben a la dita alçària.
Tot i això, com a poble també podem fer alguna cosa, demanant-ne la protecció a l’ajuntament, ja que la dita llei, en l’article 6 preveu que els ajuntaments, mitjançant un acord del ple, poden declarar arbres monumentals d’interés local els exemplars o els conjunts arboris que destaquen en l’àmbit local (independentment que la titularitat de la carretera no siga local), per les característiques de tipus biològic, paisatgístic, històric, cultural o social, i que siguen mereixedors de mesures de protecció i conservació. I així intentar a partir d’esta figura legal de protecció fer tot el que siga possible per a garantir-ne el futur.

Text extret d’un fil de Twitter publicat per Maties Llopis (@Maties75867012) 

Comentaris

  1. Quan jo tenia 5 anys me vaen retratar amb la meua cosina Dorina i el home Fermin i ja estaven les palmeres era el any 1954

    ResponElimina
  2. Jo també crec que seria bo plantar de nou les palmeres que falten.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Un article ben interessant sobre el potencial turístic de la Casa del Bou

105 anys de pont de ferro

La Mota (III). Situació i nou propostes