Prendre la fresca a Albalat?

Com a mínim, un 12% de la població* d'Albalat ho té complicat per a eixir a prendre la fresca, per viure on viu

Com cada any, per Sant Joan, encetem l'estiu i, per tant, la calor, la de deveres. De dia i també de nit. En altres temps, molta gent per a passar millor l'època de calor eixia a prendre la fresca a la porta de casa, quan baixava el sol, però de fa un temps és un costum que ha canviat a muntó: ix molta més poca gent al carrer. Signes del temps i de l'aire condicionat, diuen que.

Bé, siga com siga, qui encara ix a la porta del carrer en un poblet tan xicotet com Albalat no hauria de fer-ho com si fora un esport de risc o estiguera en un circuit de fórmula 1. I és que el carrer, encara que en molts casos pareix lloc de domini del cotxisme només, també és un espai per a viure i per a fer una raonada a la fresca, en definitiva, un espai del veïnat.

La vida de poble (eixa de la qual molta gent se n'orgullix) ara com ara és, almenys en els carrers del pont a la carretera i en uns quants carrerets estrets de la part vella del poble, tot excepte vida tranquil·la de poble. I és que una cosa tan de poble com eixir a la porta de casa a prendre la fresca és d'allò més complicat o estressant.

En el primer cas (carrers del Pont, Peris Mencheta i Delme), tot i tindre voreres a on assentar-se, el volum de cotxes és massa alt (4.000 cotxes al dia) per a prendre la fresca tranquil·lament. I en el segon cas, per la falta d'espai, ja que els carrerets són ben estrets, les voreres en molts trams mínimes i els cotxes cada volta més grossos.
Més de 400 persones del poble, per viure en els carrers on viuen, ho tenen complicat, si volen eixir a la porta de casa i prendre la fresca. Unes quantes més, tampoc ho tenen fàcil del tot.
En la imatge, remarcats amb una línia roja grossa els carrers on és impossible, complicat o ben poc tranquil això d'assentar-se a la porta de casa. Fent una alfarrassada, hi viuen més de 400 persones, el 12 per cent de la població albalatenca.
I amb una línia roja més fina, trams de carrer on també hi ha poc d'espai per a estar-se tranquil·lament al carrer.

* Per a comptar el percentatge dit, és a dir, més de 400 persones, s'ha alfarrassat només la quantitat de persones que viuen en els carrers del Pont al semàfor i les que viuen en la resta de carrers allà on la vorera és estreta, és a dir, no s'han comptat les persones que també viuen en eixos carrers en trams on hi ha una miqueta més d'espai. Si s'haguera fet, el percentatge pujaria considerablement.

Nota: si algú troba que hi han altres llocs que s'hi poden incloure, que ho faça saber. I disculpeu si hi ha algun oblit.